Nou blog al món

Avui saludo un nou blog cristià. Sortosament n'hi ha sovint de naixements de blogs i de webs amb trasfons cristià, però la d'avui és de la meva ciutat i per això em permetreu que n'estigui un punt més content que quan en trobo d'altres. La parròquia de Crist Rei s'ha afegit al món dels blogs.

Com diuen en la seva presentació, no es pot passar per alt cap eina que ajudi a proclamar les grandeses de Déu, el missatge de Jesús i l'acció permanent de l'Esperit Sant a la vida.

I el temps ens dirà de la utilitat, el servei i la collita que aquesta nova llavor ens portarà. Perquè entenc aquest fet com un servei més, una obligació cristiana de posar en valor tots els talents que es tenen. Avui, perquè no, la comunicació, les tecnologies i internet no són més que nous talents posats també per Déu en mans de l'ésser humà perquè s'escampi el missatge de la Vida, de l'Amor i de la Veritat. Internet no és el dimoni (tot i que hi és present també com en tots els àmbits de la nostra existència) sinó oportunitat.

I m'alegra que la nostra parròquia de Crist Rei s'hi apunti. I els desitjo molta sort, i a vosaltres, com no, us recomano alguna que altra visita al blog.
L'enllaç al blog és: http://cristreireus.blogspot.com

850 anys de Santes Creus

Aquest any es commemoren els 850 anys de la fundació del monestir de Santes Creus. Un dels tres centres de l'anomenada "Ruta del Cister" i un exemple esplèndid de l'arquitectura i el "modus vivendi" monacal que durant molts segles va acompanyar la vida de la Catalunya Nova. Tot i que el 1150 ja existia "en esperit" la idea doncs els Montcada ja havien fet donació de les terres i s'havia fet la fundació, la seva erecció va ser el 1160 no sense disputes entre els bisbats de Tarragona i Barcelona pel seu domini.

És l'únic monestir de la ruta que no té vida monàstica (raó per la qual és el més visitable, però el que palesa més la manca d'aquell flaire que la presència monacal dóna als monestirs històrics). Protegit per la noblesa i els reis, es va convertir en un centre espiritual, d'estudis i de colonització del territori. La vida monàstica s'hi va mantenir, ininterrompudament fins el 1835. A la seva església hi han les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II (recentment re-descoberta en el seu interior) i la seva esposa Blanca d'Anjou, tanmateix la de Roger de Llúria.

Seria un bon moment per anar-lo a visitar, fer una mena d'immersió entre les seves parets (més enllà de les moltes anècdotes que ens explicaran els guies) d'intentar esbrinar i posar-nos en la pell dels centenars de monjos que hi van viure. És una peça més de la història del país.

Any Internacional de la diversitat biològica

El 2010 és l'any internacional dedicat a treballar i pensar especialment en la diversitat biològica, unes accions que ens han de comprometre en la pròpia conservació i a treballar per posar els mitjans que aconsegueixin aturar la pèrdua d'aquest bé que és la biodiversitat. La ONU ha mostrat amb aquesta proposta la seva preocupació pel tema -més enllà del debat sobre la utilitat d'aquest organisme amb la seva estructura i competències actuals.
En el darrer post ja vam veure que l'Església també es preocupa del tema i que els cristians i cristianes tenim en les nostres consciències la obligació de tenir cura de la Creació, do de Déu. Perquè el planeta és immensament divers, l'ésser humà és divers, les idees són diverses... precisament per aquesta diversitat hem de tenir en el respecte el fonament de la convivència, la base de la Pau.
Si tot i tothom és divers, hauríem de tenir gravat en el fons del nostre caràcter, de la nostra pròpia naturalesa el respecte i la convivència amb la diversitat. Doncs no és així, i en l'ésser humà, pecador, nia la idea de la uniformitat de pensament, de fets, de coses i de idees... i això ha portat a la humanitat a grans desgavells al llarg de la història.
Tanmateix mai com ara es té la consciència que aquesta diversitat és la que ens ha de vestir la pau, però mai com ara aquesta diversitat està tan amenaçada.

Admiració per la natura

Coincidint amb l'inici de l'any, la meteorologia ens ha regalat una abundant nevada a llocs no gaire habituals. I la veritat és que s'ha copsat una certa emoció pel fet, més enllà dels puntuals problemes de mobilitat que en els pobles del interior ha causat, de contemplar el paisatge blanc a peu de muntanya.

Per això el diumenge al matí centenars, milers diria jo, de famílies, amics i grups van agafar el cotxe i carretera amunt van col·lapsar les petites vies de muntanya del Priorat o del Baix Camp (i suposo que a molts d'altres punts del país). Anar d'Alforja a Cornudella -poc més de 15 minuts- es va convertir en un viatge ple de retencions de quasi una hora!

I és que la natura, la Creació, té embadalit l'ésser humà des de sempre. Ens admira el paisatge blanc, immaculat, d'una abundant nevada -com ho fan altres fenòmens naturals o els paisatges idíl·lics...

Aleshores, perquè en tenim tan poca cura del Medi Ambient, de la natura, de la Creació? Perquè no la respectem? Benet XVI, en el seu missatge de cap d'any, tractava precisament aquest tema i deia que "és indispensable que la humanitat renovi l'aliança entre ésser humà i el medi ambient que ha de reflectir l’amor creador de Déu".

L’any 1990, Joan Pau II, ja havia parlat de "crisi ecològica", i no pocs documents eclesials insisteixen de forma permanent que, a més de tenir un gran respecte al medi i a la natura, cal treballar positivament per a la seva recuperació. Benet XVI va més enllà i diu que la manca de respecte, el descuit i l'abús que es fa de la terra i dels béns naturals comporta dificultats per assolir la pau a la Terra.

Prenem-ne nota en un any que ha estat declarat per la ONU com a any internacional de la  diversitat biològica (ja en parlarem més endavant).

Perdoneu-los, que no saben el que fan! (dedicat a Tarragona i Reus)

Per a totes aquelles persones que seguiu aquest bloc i sou d'alguna de les ciutats o pobles del que hom anomena la Catalunya Nova, el Camp de Tarragona, el Baix Camp o el Tarragonès, la província de Tarragona... i per aquelles persones que no són d'aquest territori i que també visiten aquest "terreny virtual del pensament". Us demano humilment perdó pel lamentable espectacle que la meva ciutat, Reus i la ciutat veïna, Tarrragona estan donant en una perversa, estèril i lamentable disputa territorial, feta amb manca de criteri, populista i falsa.

Ho sento.

I per això em guardaré prou de valorar si tu has dit que..., si l'altra va dir que..., si una vegada vas fer..., que si un dia em vas dir..., que si l'any tal ens vau prendre...

Hem perdut el nord?

Estic segur que la majoria de la ciutadania que vivim a aquestes dues ciutats (que mirades des de lluny semblen una de sola) està en desacord amb una guerra declarada per quatre arreplegats -que es veu que no tenen gaire feina- i que de la brometa en fan bandera i de la reivindicació una forma d'amagar ves a saber quins interessos.

Perdoneu la meva duresa, però en una societat en la que hi ha tantes mancances, en una societat en la que poder fer alguna acció per ajudar als altres costa tant, en el que la societat civil ha de plorar i pidolar una i altre vegada ajuts... veure aquesta absurda manipulació de les masses i dels sentiments m'indigna. No fa massa un estudi demostrava que fins a un 80% de les persones que vivim a Reus o a Tarragona tenim lligams afectius, laborals, comercials o familiars amb els de l'altra. No és això una majoria aclaparadora??

Però no!! No fos cas que treballant junts arribéssim a ser una regió metropolitana pròspera, feliç i plena de benestar!! Quina indecència!! Perquè si féssim les coses junts alguns no podrien lluir a la solapa la medalla d'honor atorgada per haver arrabassat als altres alguna cosa important....

I així ens van les coses!!

Us entenc quan us rieu de nosaltres i de les nostres tonteries -encara que sigui dissimulant-ho. 

I no puc estar-me'n de pensar en el que hauria pogut ser la nostra terra si, 30 anys enrere, el mateix seny que ara demano hagués portat a tirar endavant tots els projectes en comú. (universitat, infraestructures, inversions, teixit empresarial, polígons, recerca...) ara ens seria tan normal fer les coses junts!!

Ah! I fins i tot seria normal utilitzar el diàleg per treure el màxim rendiment de les idees, al marge que les idees fossin de Pepet o de Marieta. Ara el diàleg és buit.

Espero que algú tingui la idea de crear una "tercera via" i -ara que és moda- crei una plataforma conjunta "pro regió metropolitana".

Espero que l'any 2010 porti seny a aquelles persones que atien la "guerra". (Fins i tot utilitzar la paraula guerra em sembla pervers)